932217766 info@luccini.cat

Quan una intervenció, un diagnòstic o un tractament surt malament, la primera pregunta que ens fan al despatx sol ser la mateixa: encara hi soc a temps? Reclamar per negligència mèdica a Catalunya té una particularitat que molts pacients desconeixen i que pot marcar la diferència entre cobrar una indemnització o quedar-se sense res: aquí el termini de prescripció no és sempre el mateix que a la resta de l’Estat. Entendre quina via toca i quan comença a comptar el rellotge és el primer pas per protegir els teus drets.

El termini de la negligència mèdica a Catalunya: 1 any o 3 anys

La clau és distingir on s’ha produït el dany, perquè d’això depenen la via de reclamació i el termini.

Si el dany s’ha produït en la sanitat privada (una clínica, una mútua o un metge particular a Barcelona o qualsevol comarca), la reclamació es tramita per la via civil. I aquí apareix l’avantatge català: en comptes del termini d’un any de l’article 1968.2 del Codi Civil estatal, s’aplica el termini de tres anys de l’article 121-21 del Codi Civil de Catalunya per a les accions personals. Tres anys és molt més marge per reunir la història clínica, un informe pericial mèdic i preparar la demanda amb garanties.

Si el dany s’ha produït en la sanitat pública (un hospital de l’ICS, un centre del CatSalut), la reclamació és una responsabilitat patrimonial de l’Administració i es tramita per la via contenciosa-administrativa. El termini aquí és d’un any des de la curació o des de la determinació de les seqüeles, segons l’article 67 de la Llei 39/2015. En tots dos casos, si els fets són prou greus, hi ha també la via penal.

Quan comença a comptar el termini (el detall que ho canvia tot)

El punt més important —i el que salva molts casos que semblaven perduts— és que el termini no compta des del dia de la intervenció o de l’error, sinó des que el dany queda estabilitzat: la curació o la determinació definitiva de les seqüeles. És la doctrina de l’actio nata. Un error quirúrgic les conseqüències del qual no es manifesten fins mesos després obre el termini quan aquestes conseqüències són conegudes i mesurables, no abans. Per això, encara que hagi passat temps, val la pena que un advocat especialista revisi la data d’inici real.

Consecuencies pràctiques: què has de fer

  1. Reuneix tota la història clínica. Tens dret a sol·licitar-la al centre; és la base probatòria de qualsevol reclamació.
  2. Encarrega un informe pericial mèdic. Sense un perit que acrediti que no es va seguir la lex artis i que hi ha nexe causal amb el dany, la reclamació difícilment prospera.
  3. Identifica la via correcta (civil, contenciosa-administrativa o penal) i el termini exacte segons el teu cas.
  4. No signis cap document del centre o de la seva asseguradora sense assessorament: un finiquit precipitat pot tancar-te la porta a una indemnització justa.
  5. Actua com abans millor, sobretot en sanitat pública, on l’any passa de pressa.

La càrrega de la prova i el consentiment informat

La doctrina consolidada del Tribunal Suprem reparteix la prova: el pacient ha d’acreditar el dany i la relació de causalitat, mentre que al professional o al centre els correspon demostrar que van actuar conforme a la lex artis. A més, la manca de consentiment informat és per si sola una font de responsabilitat: si no et van informar adequadament dels riscos, pot haver-hi dret a indemnització encara que la tècnica fos correcta, per la pèrdua d’oportunitat de decidir. En els retards diagnòstics, els tribunals apliquen sovint la doctrina de la pèrdua d’oportunitat.

Per als afectats i les seves famílies

Si tu o un familiar heu patit un possible error mèdic a Barcelona o a Catalunya, el temps juga en contra. En els casos més greus —quan hi ha hagut una defunció— convé revisar també si hi havia una pòlissa de vida i com reclamar l’assegurança de vida d’un familiar. I quan qui ha de respondre és l’asseguradora de responsabilitat civil del centre, sovint cal fer front a una asseguradora que no paga el sinistre amb els arguments jurídics adequats.

Preguntes freqüents sobre la negligència mèdica a Catalunya

Quant de temps tinc per reclamar una negligència mèdica a Catalunya?
En sanitat privada, tres anys (art. 121-21 del Codi Civil de Catalunya). En sanitat pública, un any des de l’estabilització de les seqüeles (art. 67 Llei 39/2015).

Des de quan compta el termini?
No des de l’error, sinó des de la curació o la determinació definitiva de les seqüeles (doctrina actio nata).

Qui ha de provar la negligència?
El pacient prova el dany i el nexe causal; el professional ha d’acreditar que va actuar conforme a la lex artis.

Puc reclamar si no em van demanar el consentiment informat?
Sí. La manca de consentiment informat és per si mateixa font de responsabilitat, encara que la tècnica fos correcta.

Reflexió final

Reclamar per negligència mèdica a Catalunya no és fàcil, però tampoc impossible: exigeix rigor probatori, un bon informe pericial i, sobretot, no deixar passar els terminis. A Luccini Advocats analitzem el teu cas, calculem el termini real i valorem la viabilitat de la reclamació. La primera consulta és gratuïta. Si tens dubtes, escriu-nos abans que el rellotge decideixi per tu.


Negligencia médica en Cataluña: cuánto tiempo tienes para reclamar y cómo hacerlo

Reclamar por negligencia médica en Cataluña tiene una particularidad que muchos pacientes desconocen: aquí el plazo de prescripción no siempre es el mismo que en el resto del Estado. La clave es distinguir dónde se produjo el daño.

Si fue en la sanidad privada, la reclamación es por vía civil y, en lugar del año del artículo 1968.2 del Código Civil estatal, se aplica el plazo de tres años del artículo 121-21 del Código Civil de Cataluña. Si fue en la sanidad pública (ICS, CatSalut), es una responsabilidad patrimonial de la Administración, por vía contencioso-administrativa, con plazo de un año desde la estabilización de las secuelas (art. 67 Ley 39/2015).

El plazo no cuenta desde el error, sino desde la curación o determinación de las secuelas (actio nata). El paciente prueba el daño y la causalidad; el profesional debe acreditar la lex artis. La falta de consentimiento informado es por sí sola fuente de responsabilidad. Reúne la historia clínica, encarga un informe pericial, identifica la vía correcta y no firmes ningún finiquito sin asesoramiento.

En Luccini Advocats analizamos tu caso, calculamos el plazo real y valoramos la viabilidad. La primera consulta es gratuita.