Sinistre d’incendi: com reclamar a l’asseguradora la indemnització que li correspon

Versión en español →

Sinistre d’incendi: l’asseguradora no li ha pagat el que li correspon?

Un incendi a casa, al negoci o a la comunitat és un dels sinistres més greus i complexos que pot patir un assegurat. Els danys solen afectar l’immoble, el contingut, l’aixovar i, en el cas d’empreses i comerços, també la pèrdua de beneficis durant el període de reconstrucció. Per això, els imports en joc acostumen a ser molt elevats — i, precisament per això, moltes asseguradores apliquen valoracions restrictives, allarguen els terminis o ofereixen quantitats molt per sota del dany real.

Si ha patit un sinistre d’incendi i no li han pagat, li han pagat menys del que esperava o no està d’acord amb la valoració de la companyia, té dret a reclamar — i sovint és possible aconseguir-ho sense arribar als tribunals.

És aquest el seu cas?

Pot tenir dret a una reclamació si es troba en alguna d’aquestes situacions:

• L’asseguradora encara no li ha abonat la indemnització, malgrat que ja fa setmanes o mesos del sinistre
• Li han ofert o pagat una quantitat clarament inferior al valor real dels danys (immoble, contingut, aixovar, existències, pèrdua de lloguers o de beneficis)
• No està d’acord amb el peritatge o la taxació realitzada pels tècnics de la companyia
• L’asseguradora al·lega exclusions de cobertura que vostè considera improcedents o abusives
• El procés s’allarga indefinidament i té la sensació que l’estan «cansant» perquè accepti menys del que li pertoca

L’asseguradora no em paga l’incendi o el perit no recull tot el que reclamo

Dues de les situacions més freqüents que ens arriben al despatx són l’impagament d’un sinistre d’incendi i la infravaloració del peritatge: el perit de la companyia no recull tot el que reclama l’assegurat, deixa fora partides senceres (contingut, existències, mobiliari, pèrdua de beneficis o de lloguers) o aplica un valor inferior al real. Com a advocat especialista en sinistres d’incendi a Barcelona, revisem la pòlissa i la taxació, quantifiquem el dany real i reclamem la diferència — per via amistosa o, si cal, judicial.

Si el perit no li recull tot el que reclama, no està obligat a acceptar la seva valoració: pot designar el seu propi perit i activar el peritatge contradictori de l’art. 38 LCS, i discutir davant els tribunals tant la valoració com les qüestions de cobertura. I si la companyia es retarda o no paga, té dret als interessos de demora de l’art. 20 LCS.

La via amistosa: articles 16, 18, 20, 30 i 38 de la Llei de Contracte d’Assegurança (LCS)

La Llei 50/1980, de Contracte d’Assegurança (LCS) estableix un procediment clar que protegeix l’assegurat i que permet, en molts casos, resoldre la disputa de manera amistosa i extrajudicial — més ràpid, menys costós i sense l’incertesa d’un procés judicial:

• Article 16 LCS — Comunicació del sinistre: l’assegurat ha de notificar el sinistre a l’asseguradora en un termini de 7 dies des que en té coneixement. Aquest primer pas és clau perquè s’activi tota la maquinària de protecció que li atorga la llei.
• Article 38 LCS — Peritatge contradictori: quan asseguradora i assegurat no es posen d’acord sobre l’import dels danys, la llei preveu un procediment pericial contradictori: cadascuna de les parts designa un perit i, si tampoc així hi ha acord, s’incorpora un tercer perit. Aquest mecanisme permet arribar a una valoració objectiva sense necessitat d’anar a judici, i la nostra experiència ens permet defensar una taxació justa des del primer moment.
• Article 18 LCS — Obligació de pagar: un cop determinades les circumstàncies del sinistre i quantificats els danys, l’asseguradora està obligada a abonar la indemnització en el termini fixat. Si no ho fa, incorre en mora.
• Article 20 LCS — Interessos de demora: el retard injustificat en el pagament genera interessos de demora a favor de l’assegurat, que poden arribar a ser molt significatius. Aquest és, sovint, l’argument que decanta l’asseguradora cap a un acord ràpid i just.
• Article 30 LCS — Infraassegurança i regla proporcional: si la suma assegurada és inferior al valor real del bé, l’asseguradora pot reduir proporcionalment la indemnització. És una de les causes més freqüents per les quals es paga de menys en un incendi — però sovint es pot rebatre o limitar amb una bona defensa pericial.

Conèixer i fer valer aquests articles — amb el suport tècnic adequat (perits, taxadors, informes pericials) i la pressió jurídica que comporta la intervenció d’un advocat — és sovint suficient perquè l’asseguradora reconsideri la seva oferta i arribem a un acord satisfactori per via amistosa.

Per què l’asseguradora li paga de menys: la infraassegurança i la regla proporcional (article 30 LCS)

Un dels motius més habituals pels quals una companyia abona molt menys del dany real és la infraassegurança. L’article 30 de la Llei de Contracte d’Assegurança permet que, quan la suma assegurada a la pòlissa és inferior al valor real del bé en el moment del sinistre, l’asseguradora redueixi la indemnització de manera proporcional — és la coneguda regla proporcional. Si, per exemple, un immoble valia 300.000 € i només estava assegurat per 150.000 €, la companyia podria pretendre pagar només la meitat dels danys.

Ara bé, aquesta regla no és automàtica ni incondicional: l’asseguradora ha d’acreditar correctament el valor real i la infraassegurança, i en molts casos es pot rebatre o limitar — per exemple quan hi ha clàusules de valor a nou o de compensació de capitals, o quan va ser la pròpia companyia qui va fixar la suma assegurada. El mateix article 30 LCS regula també el sobreassegurança: si la suma supera el valor real, l’assegurat no es pot enriquir, però sí que pot reclamar la devolució de la prima pagada de més.

Per això, davant d’una oferta a la baixa per suposada infraassegurança, convé revisar la pòlissa i la taxació amb un especialista en reclamació d’assegurances abans d’acceptar res.

La terceria pericial: com es resol la discrepància sobre l’import (article 38 LCS)

Quan l’asseguradora i l’assegurat no es posen d’acord sobre la quantia dels danys d’un incendi, l’article 38 de la Llei de Contracte d’Assegurança imposa un procediment de peritatge contradictori. Dins dels 40 dies següents a la declaració del sinistre, cada part designa el seu propi perit; si tots dos arriben a un acord, s’estén una acta que vincula les parts.

Si els perits no coincideixen, es nomena un tercer perit de comú acord (o, si no hi ha acord, per via judicial o notarial). Ara bé, el dictamen pericial no és una resolució vinculant ni definitiva com una sentència: sempre és impugnable judicialment — l’asseguradora disposa de 30 dies i l’assegurat de 180 dies des de la notificació — i, un cop impugnat, el jutge valora lliurement els danys sense quedar obligat pel dictamen. Ni tan sols el dictamen del tercer perit nomenat pel jutjat obliga l’asseguradora a assumir-lo com a definitiu: la quantia es pot acabar decidint als tribunals.

Aquesta terceria pericial és una eina decisiva en els sinistres d’incendi, on les valoracions tècniques (immoble, contingut, existències, pèrdua de beneficis) marquen la diferència. Designar un bon perit de part i defensar la taxació des del primer moment és clau perquè el resultat li sigui favorable i s’eviti haver d’acudir als tribunals.

Aquesta interpretació la confirma el Tribunal Suprem: la STS (Sala 1a) núm. 575/2021, de 16 de juliol (ECLI:ES:TS:2021:3193), que reitera la doctrina de les STS núm. 536/2016 i núm. 197/2010, estableix que la força vinculant del dictamen de l’art. 38 LCS només abasta la liquidació del dany cobert i no s’estén a qüestions de naturalesa jurídica — com l’existència del sinistre, l’abast de la cobertura o la interpretació de la pòlissa —, que sempre es poden discutir i decidir davant els tribunals.

En la mateixa línia, la STS (Sala 1a) núm. 161/2025, de 30 de gener (ECLI:ES:TS:2025:442) precisa que la funció dels perits de l’art. 38 LCS es limita exclusivament a la valoració del dany: només es poden pronunciar sobre la quantificació, i no poden entrar a decidir qüestions relatives a la cobertura. Així, quan l’asseguradora discuteix si el sinistre està cobert per la pòlissa, no està obligada a designar perit ni a sotmetre’s al procediment pericial, i la seva manca de designació tampoc no equival a acceptar el dictamen del perit de l’assegurat.

Per què comptar amb un advocat especialista abans de signar res

Moltes persones accepten l’oferta inicial de l’asseguradora — o signen un finiquito — sense saber que els correspon molt més. Un cop signat, és molt difícil tornar enrere. Per això recomanem sempre revisar el cas amb un especialista abans de donar per tancat el sinistre:

• Analitzem la pòlissa i les condicions generals i particulars per detectar clàusules abusives o interpretacions restrictives
• Revisem el peritatge de la companyia i, si cal, l’enfrontem amb una valoració pericial independent
• Calculem l’import real que li correspon, incloent-hi els interessos de demora de l’article 20 LCS
• Negociem directament amb l’asseguradora per via amistosa, reservant la via judicial només per als casos en què sigui realment necessària

Primera consulta, sense compromís

A Díaz Luccini Advocats portem dècades defensant els drets dels assegurats davant de les companyies d’assegurances. Expliqui’ns el seu cas: li direm amb claredat si té dret a reclamar i quin és el camí més ràpid per aconseguir-ho.

Vull que revisin el meu cas →

Aquest contingut té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic personalitzat. Cada sinistre té circumstàncies pròpies; li recomanem contactar-nos per analitzar el seu cas de forma individualitzada.

Preguntes freqüents sobre la reclamació de sinistre d’incendi

Què puc fer si l’asseguradora no em paga el sinistre d’incendi?

Si la companyia no abona la indemnització, la paga amb retard o ofereix una quantitat inferior al dany real, té dret a reclamar. La Llei de Contracte d’Assegurança (arts. 16, 18, 20 i 38) permet, en molts casos, resoldre-ho per via amistosa amb el suport d’un advocat i d’un peritatge independent, sense necessitat d’anar a judici.

Quant temps tinc per reclamar un sinistre d’incendi?

En les assegurances de danys, l’acció prescriu als 2 anys des del sinistre (art. 23 LCS). Per això és important no deixar passar el temps ni acceptar una oferta a la baixa abans de revisar el cas amb un especialista.

Què és la infraassegurança i com afecta la meva indemnització?

La infraassegurança (art. 30 LCS) es produeix quan la suma assegurada és inferior al valor real del bé. En aquest cas l’asseguradora pot aplicar la regla proporcional i reduir la indemnització. No obstant això, no és automàtica: cal acreditar-la correctament i sovint es pot rebatre o limitar amb una bona defensa pericial.

Puc reclamar interessos si l’asseguradora es retarda en pagar?

Sí. L’art. 20 LCS imposa a l’asseguradora interessos de demora quan es retarda injustificadament en el pagament. Aquests interessos poden ser molt significatius i sovint són l’argument que decanta la companyia cap a un acord ràpid i just.

Necessito un advocat per reclamar un sinistre d’incendi?

No és obligatori per a la via amistosa, però la intervenció d’un advocat especialista en assegurances permet detectar clàusules abusives, valorar correctament el dany amb perits independents i negociar amb força amb la companyia. A Díaz Luccini Advocats la primera consulta és gratuïta.

Què és la terceria pericial de l’article 38 LCS en un sinistre d’incendi?

És el procediment de peritatge contradictori previst a l’art. 38 LCS per resoldre la discrepància sobre l’import dels danys: cada part nomena un perit i, si no hi ha acord, un tercer perit. El seu dictamen, però, no és vinculant ni definitiu: és impugnable judicialment (30 dies l’asseguradora, 180 dies l’assegurat) i el jutge no queda obligat a assumir-lo, ni tan sols quan el tercer perit l’ha nomenat el jutjat. Per això comptar amb un bon perit de part i una bona defensa jurídica és decisiu.