Quan la companyia rebutja el sinistre, en paga només una part o s’eternitza a resoldre’l, no vol dir que tingui raó. Moltes negatives no s’aguanten quan es revisen amb la pòlissa i la llei a la mà.
Motius habituals de rebuig (i per què sovint no s’aguanten)
- Clàusules limitatives no acceptades. Les clàusules que limiten els drets de l’assegurat han d’estar destacades i acceptades específicament per escrit (art. 3 LCS). Si no ho estan, no el vinculen. Més informació.
- Qüestionari de salut o declaració del risc. Si la companyia no li va preguntar per una circumstància, no pot al·legar després que no la va declarar (art. 10 LCS). Més informació.
- «El sinistre no està cobert». Cal distingir una exclusió vàlida d’una interpretació interessada de la pòlissa. Les clàusules fosques s’interpreten a favor de l’assegurat. Més informació.
- Pagament parcial o infravaloració. Si no està d’acord amb la valoració, pot demanar un peritatge contradictori i reclamar la diferència.
El que l’asseguradora està obligada a fer
La companyia ha de pagar o consignar l’import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies següents a la declaració del sinistre (art. 18 LCS). Si es retarda sense causa justificada, ha de pagar interessos de demora: l’interès legal incrementat en un 50% i, passats dos anys, com a mínim el 20% anual (art. 20 LCS). Com es calculen.
Com treballem
- Analitzem la carta de rebuig, la pòlissa i les condicions particulars i generals.
- Calculem el que li correspon i ho reclamem formalment a la companyia.
- Si no respon o es nega, fem la reclamació davant el seu servei d’atenció al client i la Direcció General d’Assegurances, o anem a judici. El procediment pas a pas.
Terminis: no esperi
Les accions derivades del contracte d’assegurança prescriuen als dos anys en les assegurances de danys i als cinc anys en les de persones (art. 23 LCS). Com més aviat revisem el cas, més opcions té. Més sobre la prescripció.