Quan un tercer et causa un dany —un accident de trànsit, una caiguda en un local, els danys d’una obra veïna, la mossegada d’un gos— no cal esperar que el responsable vulgui o pugui pagar. La Llei de Contracte d’Assegurança posa a disposició del perjudicat una eina processal d’una eficàcia extraordinària: l’acció directa de l’article 76 LCS, que permet reclamar directament a la companyia asseguradora del causant del dany. En aquest article expliquem com funciona i per què convé utilitzar-la bé.
Què és l’acció directa
L’article 76 LCS estableix que el perjudicat o els seus hereus tenen acció directa contra l’asseguradora del responsable per exigir-li el compliment de l’obligació d’indemnitzar. Això significa que pots demandar la companyia sense necessitat de demandar el seu assegurat, o bé demandar-los conjuntament. La raó de ser és protegir la víctima: qui cobra la prima per cobrir la responsabilitat civil d’algú ha de respondre davant del perjudicat.
Per què és tan útil
- Solvència garantida: la companyia sempre pot pagar; el particular responsable potser no.
- Immunitat davant les excepcions personals: l’asseguradora no pot oposar al perjudicat les excepcions que tingui contra el seu propi assegurat. La relació interna entre companyia i assegurat no és problema de la víctima.
- Interessos de l’article 20 LCS: si la companyia s’endarrereix a pagar sense causa justificada, la indemnització es veu incrementada amb interessos que poden arribar al 20% anual.
- En trànsit, oferta motivada obligatòria: la companyia té l’obligació legal de presentar una oferta o resposta motivada en el termini de tres mesos des de la reclamació.
On s’aplica: molts més casos dels que sembla
L’acció directa funciona en tots els àmbits de la responsabilitat civil assegurada: accidents de trànsit, responsabilitat civil de la llar i de les comunitats de propietaris, responsabilitat civil d’explotació de negocis i locals, responsabilitat professional (metges, advocats, arquitectes, administradors), danys causats per animals, caça, i també en assegurançes obligatòries sectorials. Si el responsable té una pòlissa de responsabilitat civil —i gairebé tothom en té alguna, sovint sense saber-ho, dins l’assegurança de la llar— hi ha acció directa.
Què pot oposar la companyia (i què no)
La companyia pot al·legar la culpa exclusiva de la víctima i les excepcions que tingui contra el mateix perjudicat, així com els límits objectius de cobertura de la pòlissa. En canvi, no pot refugiar-se en les excepcions personals contra el seu assegurat. Fins i tot en casos de dol de l’assegurat, la jurisprudència obliga la companyia a indemnitzar el perjudicat, sense perjudici del seu dret de repetició posterior contra l’assegurat.
Com exercir-la correctament
- Identifica la pòlissa: en trànsit és fàcil (FIVA); en altres àmbits es pot requerir el responsable o demanar-ho judicialment com a diligència preliminar.
- Reclamació extrajudicial fefaent a la companyia, amb la documentació del dany: informes mèdics, pressupostos, factures, testimonis, atestats.
- Vigila la prescripció: en la responsabilitat extracontractual el termini és d’un any al dret comú, però de tres anys a Catalunya (article 121-21 del Codi civil de Catalunya). Cada interrupció ha de quedar documentada.
- Demanda amb interessos: inclou sempre la petició dels interessos de l’article 20 LCS des de la data del sinistre.
Conclusió
L’acció directa de l’article 76 LCS és l’instrument més poderós que té la víctima d’un dany: converteix la companyia asseguradora del responsable en deutora directa. Utilitzada amb rigor —pòlissa identificada, dany ben provat i quantificat, terminis controlats— escurça els temps i garanteix el cobrament. Al despatx exercim aquesta acció habitualment contra totes les companyies del mercat: si has patit un dany, estudiem el teu cas.
📌 Article relacionat: Caigudes a la via pública: com reclamar a l’ajuntament i a la seva asseguradora.