Trucar
Menú

Asseguradores

El deure de declarar el risc i el qüestionari de l’asseguradora (art. 10 LCS)

Deure de declarar el risc (art. 10 LCS): si l'asseguradora no pregunta no pot rebutjar el sinistre. Qüestionaris de salut, vida i com reclamar.

Deure de declaració del risc i qüestionari de l'asseguradora (art. 10 LCS)

Moltes reclamacions es perden abans de començar per una raó que ve de l’inici del contracte: el deure de declaració del risc. És un dels arguments preferits de les companyies per rebutjar sinistres, sobretot en assegurances de vida, salut, baixa laboral o decessos: al·legar que l’assegurat va ocultar una malaltia o una circumstància en contractar. Però l’article 10 de la Llei de contracte d’assegurança té un límit molt clar que sovint juga a favor de l’assegurat: és un deure de respondre un qüestionari, no un deure espontani de confessar-ho tot.

Què diu l’article 10 LCS

Segons l’article 10 de la Llei 50/1980, de contracte d’assegurança, el prenedor ha de declarar a l’asseguradora, abans de concloure el contracte i d’acord amb el qüestionari que aquesta li sotmeti, totes les circumstàncies que conegui i que puguin influir en la valoració del risc. I el mateix precepte afegeix la regla decisiva: el prenedor queda exonerat d’aquest deure si l’asseguradora no li presenta qüestionari o si, tot i presentar-lo, es tracta de circumstàncies que no hi estan compreses.

En altres paraules: la càrrega de preguntar és de la companyia. El que no es pregunta no es pot retreure després com a ocultació.

Què passa si la declaració és inexacta

  • Abans del sinistre: l’asseguradora pot rescindir el contracte mitjançant una declaració adreçada al prenedor en el termini d’un mes des que coneix la reserva o la inexactitud.
  • Si el sinistre passa abans de la rescissió i no hi ha dol ni culpa greu: la prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat coneixent el risc real. L’asseguradora ha de pagar, encara que sigui una part.
  • Si hi va haver dol o culpa greu de l’assegurat: l’asseguradora queda alliberada del pagament.
  • Si no hi va haver qüestionari, o la circumstància no s’hi preguntava: l’asseguradora no pot al·legar una declaració inexacta i ha de pagar íntegrament.

Qüestionaris genèrics: no serveixen

La jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix que el qüestionari contingui preguntes concretes i comprensibles, i que la resposta inexacta sigui atribuïble a l’assegurat. Els tribunals solen rebutjar l’al·legació d’ocultació en supòsits com aquests:

  • Qüestionaris genèrics amb declaracions estereotipades («declaro trobar-me en bon estat de salut») sense preguntes específiques.
  • Qüestionaris emplenats per l’agent o per l’empleat de l’entitat bancària i simplement signats pel client, sense que ningú li formulés les preguntes.
  • Preguntes tan àmplies que una persona no experta no pot relacionar la seva situació amb el que se li pregunta.

Aquests casos són molt freqüents en les assegurances de vida vinculades a préstecs hipotecaris, contractades amb pressa a la mateixa oficina on se signa la hipoteca. Cada cas, però, depèn del contingut real del qüestionari i de com es va emplenar.

Declaració inicial i agreujament posterior del risc

No s’ha de confondre el deure de declaració de l’article 10 amb el deure de comunicar l’agreujament del risc durant la vigència del contracte, que regula l’article 11 LCS. El primer es refereix al moment de contractar i depèn del qüestionari. El segon obliga a comunicar, mentre dura la pòlissa i tan aviat com sigui possible, l’alteració de les circumstàncies declarades al qüestionari que agreugin el risc i que, si s’haguessin conegut en contractar, haurien fet que l’asseguradora no contractés o ho fes en condicions més gravoses. En les assegurances de persones, la llei no obliga a comunicar els canvis en l’estat de salut de l’assegurat, que no es consideren agreujament del risc.

Aquesta diferència és important: una malaltia diagnosticada després de contractar una assegurança de vida o de salut no és, en principi, una ocultació. Si la companyia barreja tots dos conceptes en la carta de rebuig, convé revisar-ho amb deteniment.

Assegurança de vida: la regla de l’any

En l’assegurança de vida, l’article 89 LCS afegeix una protecció addicional: un cop passat un any des de la conclusió del contracte, l’asseguradora ja no el pot impugnar per reserva o inexactitud en la declaració, llevat que la pòlissa fixi un termini més breu i, en tot cas, llevat que el prenedor hagi actuat amb dol. Si la companyia de vida no paga el beneficiari al·legant una malaltia prèvia, cal comprovar aquesta data.

Què fer si li rebutgen el sinistre per «preexistències»

  1. Demani el qüestionari: exigeixi a la companyia una còpia del qüestionari de salut o de risc suposadament emplenat i signat. Sovint no existeix o és un formulari genèric.
  2. Analitzi les preguntes: hi havia una pregunta concreta sobre la malaltia o la circumstància que ara s’al·lega? Si no hi era, no hi ha reticència.
  3. Reconstrueixi la contractació: qui va emplenar el formulari, on es va signar i amb quina informació. Els testimonis i la documentació bancària poden ser clau.
  4. Comprovi les dates: data de la pòlissa, data del diagnòstic i, en vida, si ha passat un any des de la contractació.
  5. Reclami per escrit a l’asseguradora i, si no rectifica, plantegi la reclamació judicial dins del termini de l’article 23 LCS (dos anys en danys i cinc en persones).

Si la companyia s’ha endarrerit sense causa justificada, a més de la prestació podrà reclamar els interessos de demora de l’article 20 LCS.

Preguntes freqüents

He de declarar coses que l’asseguradora no m’ha preguntat?

No. El deure de l’article 10 LCS es limita al que consta al qüestionari que presenta l’asseguradora. El que no es pregunta no el pot perjudicar.

Què passa si vaig cometre un error a la declaració?

Si no hi va haver dol ni culpa greu, l’asseguradora només pot reduir la prestació en proporció a la diferència de prima; no pot deixar de pagar.

I si no em van fer cap qüestionari?

Aleshores l’asseguradora no pot al·legar una declaració inexacta del risc per reduir o negar la indemnització.

El qüestionari el va emplenar l’empleat del banc. Em pot perjudicar?

Dependrà de les circumstàncies, però els tribunals valoren molt negativament els qüestionaris que no s’han formulat realment a l’assegurat. Cal reconstruir com es va fer la contractació.

Quant temps tinc per reclamar?

En assegurances de persones, cinc anys; en assegurances de danys, dos (art. 23 LCS). Ho expliquem a la guia sobre la prescripció de les accions.

Revisem la declaració i el qüestionari

A Díaz Luccini Advocats, advocats especialitzats en assegurances i corredors d’assegurances, comprovem si l’asseguradora pot invocar l’article 10 o si, en realitat, no va preguntar el que ara retreu. Revisem també les clàusules limitadores de la pòlissa i què fer quan l’asseguradora rebutja el sinistre. Consulti el nostre servei d’advocat especialista en reclamacions d’assegurances, contacti amb el despatx o truqui al 932 217 766.

F. Xavier Díaz i Luccini
F. Xavier Díaz i Luccini

Advocat (ICAB 47205) i corredor d’assegurances. Especialista en reclamacions a asseguradores des de 1982.

Expliqui’ns el seu cas.

L’atendrà personalment F. Xavier Díaz i Luccini. Primera valoració del seu cas sense compromís; li respondrem en un dia feiner.

932 217 766 WhatsApp 666 762 331 info@luccini.cat C/ Marina, 22, 1r 3a · 08005 Barcelona