Després d’un incendi a casa o al negoci, el pitjor que li pot passar a un assegurat és rebre una carta en què l’asseguradora diu que l’incendi va ser provocat i que, per tant, no pagarà. De vegades la sospita es formula amb aquestes paraules; d’altres, de manera indirecta: «l’origen és dubtós», «hi ha indicis d’intencionalitat», «el sinistre no queda acreditat». En tots els casos, la conseqüència és la mateixa: vostè es queda sense indemnització just quan més la necessita.
En aquest article li expliquem què diu la llei, qui ha de provar què i quins passos convé fer per defensar-se d’una acusació d’incendi provocat.
Què diu la llei quan l’asseguradora al·lega un incendi provocat
La Llei 50/1980, de contracte d’assegurança, regula l’assegurança d’incendis a l’article 48. Aquest precepte estableix que l’asseguradora ha d’indemnitzar els danys de l’incendi quan s’origini per cas fortuït, per malvolença d’estranys o per negligència pròpia o de les persones de qui es respon civilment. Només queda alliberada si l’incendi s’origina per dol o culpa greu de l’assegurat.
Això té dues lectures importants. La primera: un descuit normal (una paella oblidada al foc, una estufa massa a prop d’una cortina) no allibera l’asseguradora, perquè la llei inclou expressament la negligència pròpia. La segona: perquè la companyia pugui negar-se a pagar, no n’hi ha prou amb sospitar; ha de quedar acreditat que l’incendi és intencionat (dol) o fruit d’una imprudència greu de l’assegurat. L’article 19 de la mateixa llei també exclou el pagament quan el sinistre s’ha causat per mala fe de l’assegurat.
Sospita no és prova
Les asseguradores solen basar el rebuig en un informe pericial propi que parla d’«indicis»: diversos focus, presència d’acceleradors, absència de causa elèctrica aparent o una situació econòmica complicada de l’assegurat. Cap d’aquests elements, per si sol, demostra que vostè hagi provocat res. Qui al·lega una causa que l’exonera de pagar l’ha d’acreditar, i un informe de part es pot contradir amb un altre informe tècnic i amb la documentació oficial.
Com defensar-se si l’asseguradora diu que l’incendi va ser provocat
La defensa es construeix amb proves tècniques i amb ordre. Aquestes són les conseqüències pràctiques que convé tenir presents:
- No accepti el rebuig verbal. Demani per escrit el motiu concret de la negativa i una còpia de l’informe pericial en què es basa.
- Aconsegueixi l’informe de bombers i l’atestat. Són documents oficials i sovint descriuen l’origen probable del foc sense parlar d’intencionalitat. Li expliquem com fer-ho a l’informe de bombers i l’atestat per provar l’origen de l’incendi.
- Encarregui un pèrit independent. Un tècnic especialitzat en investigació d’incendis pot rebatre els «indicis» de l’asseguradora i identificar causes alternatives (elèctrica, aparells defectuosos, propagació des d’un altre habitatge).
- Conservi les restes i no netegi abans d’hora. La zona d’origen és la prova principal. Faci fotografies i vídeos de tot abans de qualsevol actuació.
- Separi la via penal de la civil. Si hi ha una investigació penal i s’arxiva o acaba sense condemna, aquest resultat reforça molt la seva reclamació civil.
- Reclami també els interessos. Si finalment es demostra que el rebuig no estava justificat, l’asseguradora pot haver de pagar interessos per mora sobre la indemnització.
Errors que convé evitar
Quan algú se sent acusat, és fàcil cometre errors. No signi declaracions redactades per la companyia sense revisar-les, no faci suposicions sobre la causa del foc davant del pèrit i no amagui informació rellevant: una contradicció innecessària pot ser utilitzada en contra seva. Tampoc no deixi passar el temps: les accions derivades del contracte d’assegurança tenen terminis de prescripció.
Recordi, a més, que fins i tot si l’incendi el va causar un descuit seu, la regla general és que la pòlissa respon. La distinció entre una negligència normal i una culpa greu és tècnica i depèn de cada cas, i és un dels punts en què l’assessorament d’un advocat especialista marca la diferència. Si vol veure el procés complet de reclamació, consulti la nostra guia sobre com reclamar un sinistre d’incendi a l’asseguradora i també què fer quan l’asseguradora rebutja el sinistre.
Preguntes freqüents
L’asseguradora pot negar-se a pagar només perquè sospita que l’incendi va ser provocat?
No. La llei només l’allibera quan l’incendi s’origina per dol o culpa greu de l’assegurat, i això ha de quedar acreditat. Una sospita o uns indicis genèrics no són suficients.
Si l’incendi va ser per un descuit meu, em paguen?
Com a regla general, sí: l’article 48 de la Llei de contracte d’assegurança inclou expressament els incendis causats per negligència pròpia. Només la culpa greu queda fora.
Em serveix l’informe dels bombers?
Sí, i molt. És un document oficial i imparcial que sovint descriu l’origen del foc. Convé demanar-lo com més aviat millor i aportar-lo a la reclamació.
Necessito un pèrit propi?
En un cas de suposat incendi provocat, gairebé sempre. L’informe de l’asseguradora és un informe de part i la manera més eficaç de rebatre’l és amb un altre informe tècnic sòlid.
Li han rebutjat l’incendi? Parlem-ne
Si la seva asseguradora l’acusa d’haver provocat l’incendi o es nega a pagar amb arguments poc clars, no hi renunciï. Al despatx som advocats especialistes en reclamacions a asseguradores i corredors d’assegurances a Barcelona: revisarem la pòlissa, l’informe pericial i la documentació oficial i li direm quines opcions reals té. Truqui’ns al 932 217 766 i demani una consulta.
Advocat (ICAB 47205) i corredor d’assegurances. Especialista en reclamacions a asseguradores des de 1982.