Responsabilitat penal de persones jurídiques

Delictes comesos per les persones jurídiques: responsabilitat penal de persones jurídiques, degut control i càrrega de la prova

L’article 31 bis.1 del Codi Penal, estableix la responsabilitat criminal de les persones jurídiques per als delictes que es cometin en el seu nom i per la seva comissió.

Aquesta responsabilitat penal de persones jurídiques es concreta en la punibilitat, l’exenció de responsabilitat i les atenuants, el degut control i la càrrega de la prova en aquests delictes.

En primer lloc, cal parlar de la punibilitat de les persones jurídiques. Aquesta es desenvolupa a través de les sancions penals, com ara la multa, la prohibició d’activitats i la dissolució o suspensió de l’entitat.

En aquest sentit, el Codi Penal preveu que les persones jurídiques puguin ser sancionades amb multes que poden arribar a ser equivalents al doble del benefici que hagin obtingut com a conseqüència de la pràctica del delicte.

A més a més, s’estableix que les persones jurídiques també puguin ser sancionades amb la dissolució o la suspensió de l’entitat, segons el tipus de delicte i la seva gravitat.

A més de la punibilitat, també s’estableix una exenció de responsabilitat penal per a les persones jurídiques en determinats casos.

Aquesta exenció de responsabilitat és aplicable quan es demostri que el delicte no es va cometre per la voluntat de l’entitat o de les persones que la representen, sinó per actuacions d’una persona concreta aïllada i amb intencions particulars.

En aquest cas, la persona jurídica no serà responsable dels fets delictius i, per tant, no serà sancionada.

A més de l’exenció de responsabilitat, existeixen també algunes atenuants que s’apliquen a les persones jurídiques.

Aquestes atenuants són, entre altres, el fet que l’entitat hagi adoptat mesures per prevenir la pràctica de delictes i el fet que l’entitat hagi col·laborat amb les autoritats per aclarir els fets delictius.

En segon lloc, cal destacar també el degut control i la càrrega de la prova en els delictes comesos per les persones jurídiques.

En aquest sentit, cal destacar que la càrrega de la prova en aquests delictes recau sobre l’entitat, que ha de demostrar que s’ha adoptat una política de control adequada per prevenir la pràctica de delictes i que s’ha col·laborat eficaçment amb les autoritats per aclarir els fets delictius.

En aquest sentit, s’estableix que l’entitat ha de demostrar que ha adoptat les mesures adequades per prevenir la seva pràctica, així com que ha col·laborat plenament amb les autoritats per aclarir els fets delictius.

Finalment, cal destacar també la conducta típica, la conducta antijurídica i la culpabilitat de la persona jurídica en els delictes.

En aquest sentit, cal parlar de la conducta típica com a requisit necessari per a la configuració d’un delicte per part d’una persona jurídica.

Aquest requisit es refereix a l’acció o la omissió de l’entitat que es considera com a delictiva.

En segon lloc, cal parlar de la conducta antijurídica, que es refereix a la intenció de l’entitat de cometre un delicte. En aquest sentit, cal destacar que la conducta antijurídica s’ha d’abordar a partir dels motius que han motivat l’acció o l’omissió de l’entitat.

Finalment, cal parlar de la culpabilitat de la persona jurídica, que es refereix a la consciència de la seva responsabilitat en els fets delictius i que es demostra mitjançant la conducta antijurídica.

En conclusió, l’article 31 bis. 1 del Codi Penal estableix la responsabilitat criminal de les persones jurídiques per als delictes que es cometin en el seu nom i per la seva comissió. Aquesta responsabilitat penal de persones jurídiques es concreta en la punibilitat, l’exenció de responsabilitat i les atenuants, el degut control i la càrrega de la prova en aquests delictes.

D’altra banda, cal destacar també la conducta típica, la conducta antijurídica i la culpabilitat de la persona jurídica en els delictes, així com la inimputabilitat i la punibilitat de les persones jurídiques.