Ocupació d’immobles sense autorització

Introducció

L’ocupació d’immobles és una pràctica que es produeix des de fa temps. No obstant això,la llei ha desenvolupat una sèrie de normes que regulen aquesta pràctica.

L’objectiu d’aquest article és analitzar aquestes normes i examinar la jurisprudència existent, amb l’objectiu de proporcionar una visió general de la ocupació d’immobles a Espanya des de perspectives civil, penal i administrativa. L’article 18 de la Constitució espanyola, l’article 7 de la Llei 49/1960 de 21 de juliol sobre propietat horitzontal, l’article 553-40 del de la Llei 5/2006 de 10 de maig del Llibre Cinquè Codi Civil de Catalunya, els articles 250 i 441 de la Llei d’Enjudiament Civil, els articles 172, 202 i 245 del Codi Penal sobre coaccions, l’aplanament de morada i usurpació, i l’article 37.7 de la Llei 4/2015 de 30 de març sobre les infraccions lleus per ocupació, són les normes que s’utilitzen per a regular la ocupació de l’immoble.

Aquest article examinarà aquestes normes i intentarà proporcionar una visió clara de la situació actual.

La ocupació d’immobles des de la perspectiva civil

Des de la perspectiva civil, la ocupació d’un immoble es regula a l’article 18 de la Constitució espanyola, segons el qual «els drets de propietat són inviolables.

El seu exercici estarà sotmès a les limitacions que estableixin les lleis, en benefici de la comunitat, per a la defensa del medi ambient, per a la protecció del patrimoni cultural, per a la seguretat nacional, per a la protecció del consumidor i per a la protecció de drets i llibertats d’altres persones».

Aquest article estableix que els drets de propietat són inviolables, però que es poden establir limitacions a l’exercici d’aquests drets en benefici de la comunitat.

Per això, és possible que es limiti l’accés a un immoble, per exemple en el cas d’un contracte de lloguer o un contracte precari.

En el cas d’un contracte de lloguer, l’article 7 de la Llei 49/1960 de 21 de juliol sobre propietat horitzontal estableix que el llogater no pot ocupar un immoble sense el consentiment del propietari.

En aquest cas, el propietari té dret a exigir el pagament de les rendes acordades, així com els drets i les obligacions establides al contracte de lloguer.

En el cas d’un contracte precari, l’article 553-40 del de la Llei 5/2006 de 10 de maig del Llibre Cinquè Codi Civil de Catalunya estableix que el propietari té dret a exigir el pagament de les rendes acordades, així com els drets i les obligacions establides al contracte precari.

Els articles 250 i 441 de la Llei d’Enjudiciament Civil regulen la ocupació d’immobles.

En aquest sentit, l’article 250 LEC estableix que si una persona ocupa un immoble sense autorització, el propietari té dret a demanar una ordre d’allunyament a través d’un procediment judicial.

Per la seva banda, l’article 441 LEC estableix que si una persona ocupa un immoble sense autorització, el propietari té dret a demanar una indemnització per les pèrdues ocasionades per aquesta ocupació.

La ocupació d’immobles des de la perspectiva penal

Des de la perspectiva penal, els articles 172, 202 i 245 del Codi Penal regulen la ocupació d’immobles.

En aquest sentit, l’article 172 estableix que la coacció d’una persona és un delicte, mentre que l’article 202 estableix que la usurpació d’un immoble és un delicte.

Finalment, l’article 245 estableix que l’aplanament de morada és un delicte.

Així, aquestes normes estableixen les conseqüències penals de la ocupació d’un immoble sense autorització.

La ocupació d’immobles des de la perspectiva administrativa

Des de la perspectiva administrativa, l’article 37.7 de la Llei 4/2015 de 30 de març sobre les infraccions lleus per ocupació estableix que l’ocupació d’un immoble sense autorització es considera una infracció lleu i, per tant, es pot sancionar amb una multa.

Així, aquesta norma estableix les conseqüències administratives de la ocupació d’un immoble sense autorització.

Breu anàlisi jurisprudencial sobre la ocupació d’immobles

Per aclarir millor la situació actual, s’examinarà la jurisprudència existent sobre la ocupació de l’immoble.

En aquest sentit, s’analitzaran les sentències STC 32/2019 de 28 de febrer, SAP de Barcelona 990/2019 de 3 d’octubre, SAP de Madrid 49/2019 de 31 de juliol entre d’altres.

La sentència STC 32/2019 de 28 de febrer estableix que els propietaris tenen dret a defensar els seus drets de propietat i que els tribunals tenen la responsabilitat de protegir aquestes drets.

En aquest sentit, la sentència estableix que els propietaris tenen dret a demanar una ordre d’allunyament si una persona ocupa un immoble sense autorització.

La sentència SAP de Barcelona 990/2019 de 3 d’octubre estableix que els tribunals han de protegir els drets dels propietaris en cas d’una ocupació sense autorització.

En aquest sentit, la sentència estableix que els propietaris tenen dret a demanar una indemnització pels danys ocasionats per aquesta ocupació.

Finalment, la sentència SAP de Madrid 49/2019 de 31 de juliol estableix que els tribunals han de sancionar adequadament la ocupació d’un immoble sense autorització.

En aquest sentit, la sentència estableix que l’ocupació d’un immoble sense autorització es pot sancionar amb una multa.

Conclusió

En conclusió, aquest article ha examinat la ocupació de l’immoble des de perspectives civil, penal i administrativa.

En aquest sentit, s’ha analitzat l’article 18 de la Constitució espanyola, l’article 7 de la Llei 49/1960 de 21 de juliol sobre propietat horitzontal, l’article 553-40 del de la Llei 5/2006 de 10 de maig del Llibre Cinquè Codi Civil de Catalunya, els articles 250 i 441 de la Llei d’Enjudiament Civil, els articles 172, 202 i 245 del Codi Penal sobre coaccions, l’aplanament de morada i usurpació, i l’article 37.7 de la Llei 4/2015 de 30 de març sobre les infraccions lleus per ocupació.

A més, s’ha examinat la jurisprudència existent sobre la ocupació de l’immoble, a través de les sentències STC 32/2019 de 28 de febrer, SAP de Barcelona 990/2019 de 3 d’octubre, SAP de Madrid 49/2019 de 31 de juliol entre d’altres.

En conclusió, la ocupació d’immobles a Espanya està regulada per una sèrie de normes i la jurisprudència existent proporciona una visió clara de la situació actual.