Rescissió per lesió de la partició hereditària

La Ineficàcia i Rescissió per Lesió de la Partició Hereditària: una Anàlisi Jurídica segons la Legislació i Jurisprudència

La partició hereditària és una figura jurídica indispensable en el dret successori. No obstant això, en algunes circumstàncies, la partició pot ser declarada ineficaç o pot ser objecte de rescissió per lesió. Aquest article examina aquesta qüestió a la llum de la legislació corresponent i la jurisprudència.

La partició hereditària està regulada per l’art. 1056 del Codi Civil, que estableix que la partició pot ser feta per la persona a qui el difunt l’ha confiada en el seu testament, o per aquella que els cohereders nomenen d’acord.

No obstant això, l’art. 1075 del mateix codi estableix que la partició feta pel testador o per un tercer, pot ser impugnada per lesió quan uns dels hereus no ha rebut la seva part legítima.

El concepte de lesió està establert a l’art. 1074 del Codi Civil, que disposa que hi ha lesió quan algú en la partició de la herència ha obtingut més de la quarta part de la que li correspondria.

Per aquest motiu, en cas de lesió, la partició pot ser rescindida, segons l’art. 1076 del Codi Civil.

En relació amb la ineficàcia de la partició, la jurisprudència ha establert diversos criteris. Segons la Sentència del Tribunal Suprem de 12 de gener de 2009, la partició pot ser declarada ineficaç en cas de preterició d’un hereu o d’un llegatari, d’incapacitat d’un dels hereus, o de vici en el consentiment, entre d’altres.

En la pràctica, la rescissió per lesió de la partició hereditària és una via per a la reparació d’injustícies en el repartiment de l’herència.

No obstant això, com s’ha assenyalat en la Sentència del Tribunal Suprem de 28 de febrer de 2014, la rescissió per lesió no és automàtica, sinó que cal demostrar la lesió i la intenció de perjudicar.

En conclusió, tant la ineficàcia com la rescissió per lesió de la partició hereditària són mecanismes previstos en la legislació per garantir un repartiment just de l’herència.

No obstant això, la seva aplicació requereix una anàlisi detallada de cada cas, tenint en compte la llei i la jurisprudència.