Fiscalitat dissolució separació de béns

Fiscalitat existent per dissolució i liquidació del règim econòmic patrimonial: els cònjuges en règim de separació de béns i referència a les parelles de fet

El règim de separació de béns, en el qual cada cònjuge manté la titularitat individual dels béns i drets que adquireixi durant el matrimoni, està subjecte a una sèrie de consideracions fiscals en el moment de la dissolució i liquidació. Cal distingir entre la dissolució i la liquidació. La dissolució fa referència a la finalització del règim, mentre que la liquidació es refereix al procés d’assignació dels actius i passius entre els cònjuges. Aquest article examina la fiscalitat aplicable a aquestes situacions i fa una breu referència a les parelles de fet.

1. Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

• Actes inter vivos: La transmissió de béns entre cònjuges com a conseqüència de la dissolució del règim econòmic de separació de béns pot estar subjecta a l’ITP en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. Tanmateix, en moltes autonomies s’apliquen bonificacions o exempcions en aquest tipus de transmissions.
• Actes mortis causae: Si la transmissió es produeix per mort d’un dels cònjuges, la tributació es realitza mitjançant l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), que té un règim diferent segons la Comunitat Autònoma.

2. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

Les transmissions de béns com a conseqüència de la dissolució i liquidació del règim no generen guanys ni pèrdues patrimonials en l’IRPF, sempre que es respectin els valors d’adquisició. Això implica que no hi hauria obligació de declarar aquests guanys o pèrdues en la declaració de renda.

3. Altres tributs

• Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Les transmissions de béns immobles entre cònjuges com a conseqüència de la dissolució no estan subjectes a IVA, sinó a l’ITP.
• Impost sobre Béns Immobles (IBI): L’IBI és un impost municipal que grava la titularitat dels immobles. La dissolució i liquidació del règim podrien comportar un canvi en la titularitat dels immobles, però aquesta operació no afecta directament la quota a pagar.

Especial referència a les parelles de fet

La fiscalitat aplicable a les parelles de fet varia segons la normativa autonòmica. Encara que no hi hagi un matrimoni formal, la dissolució de la convivència pot comportar la necessitat de realitzar una distribució d’actius i passius. En molts casos, les transmissions patrimonials entre membres de la parella de fet no gaudeixen de les mateixes bonificacions o exempcions que les transmissions entre cònjuges, fet que pot comportar una càrrega fiscal més elevada.

Conclusió

La dissolució i liquidació del règim de separació de béns, així com la finalització de la convivència en parelles de fet, comporten conseqüències fiscals que cal tenir en compte. Es recomana consultar amb un assessor fiscal per a una correcta planificació i així evitar càrregues fiscals innecessàries.