Evolució institucional transmissió onerosa

L‘evolució institucional sistemes de transmissió onerosa s‘ha produït a través d‘una sèrie d‘etapes, des de l‘intercanvi personal fins a l‘intercanvi impersonal.

Aquesta evolució es deu principalment a l‘augment de la racionalitat subjacent de les transaccions, la necessitat de l‘Estat de protegir els drets mitjançant regles de propietat, responsabilitat i inalienabilitat, el conflicte entre la seguretat jurídica de les titularitats i la liquiditat jurídica de les transaccions, i les diferents solucions al conflicte i les seves conseqüències.

Aquest article examinarà com l‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa s‘ha desenvolupat a través de les etapes de l‘intercanvi personal a l‘intercanvi impersonal, així com les raons per les quals l‘Estat ha hagut d‘intervenir per protegir els drets de propietat de les persones, la seguretat jurídica de les titularitats i la liquiditat jurídica de les transaccions.

L‘intercanvi personal és una forma primitiva de transmissió onerosa, basada en el principi de l‘intercanvi recíproc.

En aquest sistema, les parts implicades es reunien per intercanviar béns o serveis, que s‘intercanviaven de forma directa, sense l‘intermediació de tercers.

Aquest sistema era molt útil per a la interacció entre les persones, ja que no requeria cap forma de documentació o registre, i permetia intercanviar béns i serveis sense la necessitat de fer una transacció monetària.

Tanmateix, aquest sistema tenia els seus inconvenients, ja que no permetia una interacció a gran escala ni el control dels béns intercanviats ni de les persones implicades.

L‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa va portar a la introducció de l‘intercanvi impersonal.

En aquest sistema, la transmissió es produeix mitjançant la utilització d‘un tercer, com ara una entitat financera, una entitat comercial o una entitat de seguretat, que es fa responsable de la transmissió de béns o serveis entre les persones implicades.

Aquest sistema permet una interacció a gran escala, ja que els béns o serveis intercanviats es registren i es controlen per una tercera part.

A més, els béns o serveis intercanviats es poden transferir entre les persones implicades sense que aquestes hagin de realitzar cap transacció monetària.

L‘intervenció de l‘Estat en la protecció dels drets de propietat de les persones és un factor clau en l‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa.

L‘Estat ha establert regles de propietat, responsabilitat i inalienabilitat, per protegir els drets de propietat de les persones implicades en les transaccions.

Això ha permès als titulars de drets de propietat gaudir de la seguretat jurídica que els permet disfrutar dels seus béns sense haver de preocupar–se de les possibles pèrdues ocasionades per les transaccions.

A més, aquestes regles han permès a l‘Estat establir els límits de la responsabilitat de les persones implicades en les transaccions, i així evitar els abusos i les malversacions.

El conflicte entre la seguretat jurídica de les titularitats i la liquiditat jurídica de les transaccions és un altre factor important en l‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa.

La seguretat jurídica de les titularitats garanteix els drets de propietat de les persones implicades en les transaccions.

Tanmateix, aquesta seguretat pot anar en detriment de la liquiditat jurídica de les transaccions, ja que les regles de propietat i responsabilitat estableixen els límits de les transaccions, cosa que pot limitar la possibilitat de les persones de compra i venda de béns i serveis sense haver de realitzar una transacció monetària.

Per tal de resoldre el conflicte entre la seguretat jurídica de les titularitats i la liquiditat jurídica de les transaccions, s‘han desenvolupat diverses solucions.

Una d‘aquestes solucions és el desenvolupament de sistemes de titularitat electrònica, en els quals els béns o serveis intercanviats es registren i s‘emmagatzemen en una base de dades centralitzada.

Aquesta solució permet una major seguretat jurídica, ja que els béns intercanviats es poden comprovar i controlar a través d‘un sistema de seguretat informàtic.

A més, aquesta solució permet una major liquidesa jurídica, ja que les persones implicades en les transaccions poden compra i vendre béns o serveis sense haver de realitzar una transacció monetària.

En resum, l‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa s‘ha desenvolupat a través d‘una sèrie d‘etapes des de l‘intercanvi personal a l‘intercanvi impersonal.

Aquesta evolució es deu principalment a l‘augment de la racionalitat subjacent de les transaccions, la necessitat de l‘Estat de protegir els drets de propietat de les persones mitjançant regles de propietat, responsabilitat i inalienabilitat, el conflicte entre la seguretat jurídica de les titularitats i la liquiditat jurídica de les transaccions, i les diferents solucions al conflicte i les seves conseqüències.

Així doncs, l‘evolució dels sistemes de transmissió onerosa és un tema important per al desenvolupament de la societat, ja que es tracta d‘una forma d‘assegurar els drets de propietat de les persones implicades en les transaccions, així com una forma de garantir la seguretat i la liquiditat jurídica de les mateixes.