En relació als delictes contra la intimitat i la privacitat, s’ha de garantir que s’apliquin les màximes mesures de seguretat per evitar que es violin els drets de les persones i s’ha de garantir l’accés a la informació rellevant.
En aquest sentit, els agents judicials han de tenir coneixements sobre els delictes d’accés indegut a les comunicacions electròniques i les dades sensibles i sistemes informàtics, així com les mesures d’investigació electrònica, la interceptació i monitoratge de comunicacions telefòniques i telemàtiques, la protecció de les dades associades (metadades) a l’adreça IP en el procés penal, la requisa i l’examen sense autorització judicial de dades personals magatzemades en mòbils, la geolocalització com mitjà d’investigació forense, l’ús de drons en la investigació forense i el dret a la privacitat, el desbloqueig coactiu de dades biomètriques i «nemo tenetur se ipsum accusare».
No obstant això, és important destacar els delictes relacionats amb la violència de gènere. En els casos relacionats amb la violència de gènere, l’accés il·legal al correu electrònic de la víctima, així com la finalitat político-criminal del delicte d’intrusisme informàtic, requereixen l’aplicació de l’acció privada per a la seva persecució. Així mateix, el lús del malware en la investigació penal i l’agent encobert informàtic són també aspectes rellevants a tenir en compte en el procés penal.
En resum, l’evidència digital en el procés penal és un tema complex i que requereix una atenció especial.
És important que els agents judicials disposin de les eines adequades per a una investigació forense digital i que s’estableixin les garanties judicials per garantir la validesa de la investigació.
Així mateix, és necessari tenir en compte els delictes relacionats amb la violència de gènere i els usos il·legals d’informació i tecnologies, així com el lús del malware i l’agent encobert informàtic en la investigació penal.