Introducció
El testament és un acte jurídic en el qual una persona, coneguda com a testador, expressa la seva voluntat per disposar dels seus béns després de la seva mort.
No obstant això, no totes les persones tenen la mateixa capacitat per a testar. En aquest article analitzarem la capacitat del testador en relació a la Sentència del Tribunal Suprem STS 156/2023 de 3 de febrer en relació a les persones amb deficiències sensorials, sense capacitat modificada per sentència.
Capacitat del testador per testar
El Codi Civil establir que per poder testar, una persona ha de tenir capacitat legal. Això significa que la persona ha de ser major d’edat, haver arribat a la majoria d’edat, i tenir la capacitat mental necessària per comprendre les conseqüències de les seves decisions.
En cas contrari, el testament serà nul.
No obstant això, el Codi Civil també estableix que la capacitat per testar no es veu afectada per la ceguesa, la sordesa o el mutisme del testador, sempre i quan pugui expressar la seva voluntat per escrit.
Així, una persona cega, sorda o muta pot testar si pot llegir i escriure, o bé si pot fer-ho amb ajuda de tercers.
La Sentència del Tribunal Suprem STS 156/2023
En la Sentència del Tribunal Suprem STS 156/2023 de 3 de febrer, s’ha abordat el tema de la capacitat del testador en relació a les persones amb deficiències sensorials.
En aquest cas, la persona en qüestió era sorda i cega, però no tenia cap sentència que la declarés incapaç.
No obstant això, el testament que havia fet va ser impugnat perquè els hereus consideraven que el testador no tenia capacitat per testar.
El Tribunal Suprem va resoldre que, malgrat la sordesa i la ceguesa, la persona en qüestió tenia capacitat per testar perquè podia expressar la seva voluntat per escrit amb l’ajuda de tercers.
El tribunal va destacar que la capacitat per testar no depèn de la salut física o mental del testador, sinó de la seva capacitat per comprendre les conseqüències de les seves decisions i expressar la seva voluntat de manera clara.
La Sentència del Tribunal Suprem STS 156/2023 de 3 de febrer ha estat un punt d’inflexió per a les persones amb deficiències sensorials en relació a la seva capacitat per testamentar.
La capacitat del testador i les persones amb deficiències sensorials
El Codi Civil establir que per poder testamentar, una persona ha de tenir capacitat legal. Això significa que la persona ha de ser major d’edat, haver arribat a la majoria d’edat, i tenir la capacitat mental necessària per comprendre les conseqüències de les seves decisions.
No obstant això, la capacitat per testar no es veu afectada per la ceguesa, la sordesa o la mutisme del testador, sempre i quan pugui expressar la seva voluntat per escrit.
Així, una persona amb deficiències sensorials, com ara la ceguesa o la sordesa, pot testamentar si pot llegir i escriure, o bé si pot fer-ho amb ajuda de tercers.
No obstant això, quan una persona té una capacitat modificada per sentència, la situació és diferent.
En aquest cas, la capacitat per testar depèn de la sentència que hagi establert la seva incapacitat i de la seva capacitat per comprendre les conseqüències de les seves decisions.
Implicacions de la sentència per a les persones amb deficiències sensorials
La Sentència del Tribunal Suprem STS 156/2023 ha estat una gran notícia per a les persones amb deficiències sensorials, ja que ha establert que la seva capacitat per testamentar no es veu afectada per la seva discapacitat, sempre i quan puguin expressar la seva voluntat per escrit amb l’ajuda de tercers.
Aquesta sentència és un pas important cap a la igualtat de drets i oportunitats per a les persones amb discapacitats.
A més, posa de manifest la importància de garantir que aquestes persones tinguin accés a les mateixes oportunitats que la resta de la població.
Això inclou l’accés a l’educació, al treball, a la cultura i a la vida social, així com la seva capacitat per prendre decisions en altres àmbits de la vida.
No obstant això, aquesta sentència no resol tots els problemes que afecten les persones amb deficiències sensorials.
Encara hi ha molts aspectes de la vida quotidiana que els resulten més complicats per la seva discapacitat, com ara l’accés a l’informació, la comunicació, la mobilitat o l’accés a edificis públics.
Per tant, és important que continuem treballant per garantir que les persones amb limitacions sensorials les seves capacitats per testar segons els seus propis interessos en el límit del que és possible.