Introducció
Les assegurances de danys marítimes i aèries són instruments legals fonamentals que proporcionen protecció financera i cobertura per a pèrdues i danys relacionats amb activitats marítimes i aèries.
Aquest article examina la legislació internacional aplicable a aquestes assegurances, així com la jurisprudència rellevant en aquest àmbit.
Llei aplicable a les assegurances de danys marítimes
En el context de les assegurances marítimes, una de les principals fonts de legislació internacional és el Codi de Comerç Marítim (CCM) de 1902.
Aquest codi proporciona un marc normatiu ampli per a les transaccions comercials marítimes, incloent-hi les assegurances de danys.
El CCM regula qüestions com ara les pòlisses d’assegurança marítima, els riscos assegurables, els procediments de reclamació i les responsabilitats de les parts implicades.
A més del CCM, un altre instrument jurídic important en l’àmbit de les assegurances marítimes és la Convenció Internacional sobre Assegurances de Càrrega (ICA) de 1968.
Aquesta convenció estableix normes per a les assegurances de càrrega marítima i regula qüestions com ara els drets i obligacions de l’assegurat i l’assegurador, la cobertura, les exclusions i els procediments de reclamació.
Llei aplicable a les assegurances de danys aèries
En el cas de les assegurances aèries, el Conveni de Varsòvia de 1929 és un instrument fonamental.
Aquest conveni estableix les normes internacionals per a les assegurances de danys causats per accidents aèris.
El Conveni de Varsòvia regula qüestions com ara les limitacions de responsabilitat, els terminis de prescripció per a les reclamacions, la indemnització per danys a persones i béns, i els procediments de reclamació.
Posteriorment, el Conveni de Mont-real de 1999 va substituir el Conveni de Varsòvia i va establir un nou marc normatiu per a les assegurances de danys causats per accidents aèris.
El Conveni de Mont-real introdueix reformes importants, incloent-hi l’augment de les quanties de responsabilitat, la inclusió de nous danys compensables i la simplificació dels procediments de reclamació.
Jurisprudència rellevant
Al llarg dels anys, hi ha hagut diverses sentències i precedents judicials importants en el camp de les assegurances de danys marítims i aeris.
Aquests casos han influït en la interpretació de les lleis i han establert jurisprudència en diversos aspectes.
Per exemple, en el cas de les assegurances marítimes, el cas Castellain v. Preston (1883) va establir el principi de bona fe en les assegurances marítimes i la necessitat que l’assegurat reveli tota la informació rellevant a l’assegurador. Aquest cas també va confirmar la importància de la clàusula «utmost good faith» en les assegurances marítimes.
Pel que fa a les assegurances aèries, el cas Parker v. British Airways Board (1982) va determinar que les línies aèries són responsables de les lesions corporals sofertes pels passatgers durant el transport aeri, establint així la responsabilitat de les aerolínies en cas d’accident.
Conclusió
Les assegurances de danys marítims i aèries són àrees especialitzades del dret que es regeixen per una legislació internacional específica i la jurisprudència associada.
El Codi de Comerç Marítim i la Convenció Internacional sobre Assegurances de Càrrega són instruments importants per a les assegurances marítimes, mentre que el Conveni de Varsòvia i el Conveni de Mont-real són fonamentals per a les assegurances aèries.
A més, les sentències judicials com Castellain v. Preston i Parker v. British Airways Board han establert precedents importants en aquest àmbit.
És crucial per a professionals del dret, asseguradors i altres actors involucrats en aquesta indústria estar familiaritzats amb aquesta legislació i jurisprudència per garantir un funcionament adequat i just de les assegurances de danys marítims i aeris.