Actuacions contra veïns molestos

Actuació de la Justícia enfront de Veïns Molestos i Interposició de l’Acció de Cessació segons l’article 7.2 LPH

La convivència en comunitats de veïns pot comportar desafiaments ocasionals, sobretot quan un dels veïns desenvolupa activitats que poden ser qualificades com prohibides, danyoses, molestes, insàlubres, nocives, perilloses o il·lícites.

Davant d’aquestes situacions, el sistema jurídic espanyol ha establert diferents mecanismes per a protegir la tranquil·litat i el benestar dels residents.

Un dels instruments més efectius és l’anomenada acció de cessació, recollida a l’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH).

Acció de cessació: Requisits de forma i fons

Per a interposar l’acció de cessació, cal complir una sèrie de requisits tant de forma com de fons.

Des del punt de vista de forma, la LPH estableix que l’acció ha de ser iniciada per la comunitat de propietaris, representada pel seu president, i ha de ser aprovada per l’assemblea de veïns.

Per a la legitimació activa, es requereix que la decisió hagi estat adoptada en una Junta de Propietaris, en la qual s’haurà d’acordar expressament l’interposició de l’acció de cessació.

La decisió ha de ser presa per majoria de vots dels propietaris que, al seu torn, representin la majoria de les quotes de participació.

Quant al fons, la LPH expressa clarament que l’activitat ha de ser prohibida, danyosa, molesta, insalubre, nociu, perillós o il·legal.

L’existència d’aquestes circumstàncies ha de ser demostrada amb proves suficients.

La determinació de si una activitat cau dins d’aquestes categories depèn en gran mesura de les circumstàncies del cas concret.

Actuació de la Prova

La prova en aquests casos sol centrar-se en demostrar la existència de l’activitat objecte de la demanda i el seu caràcter molesta o perjudicial.

Poden servir com a prova testimonis de veïns, informes de perits (com per exemple enginyers de so si es tracta d’un cas de soroll), vídeos, fotografies, o informes policials, entre altres.

Les proves s’hauran de presentar al jutjat competent, que normalment serà el Jutjat de Primera Instància del lloc on es trobi l’immoble.

En cas que el jutjat consideri probada la realització de l’activitat i que aquesta és efectivament danyosa, molesta, insalubre, nociu, perillós o il·legal, es pot ordenar la cessació immediata de l’activitat.

A més, el propietari de l’immoble on es realitza l’activitat pot ser condemnat a indemnitzar els danys i perjudicis causats i a pagar les costes processals.

En resum, l’acció de cessació és un mecanisme eficient per a resoldre conflictes entre veïns a causa d’activitats prohibides, danyoses, molestes, insalubres, nociu, perillós o il·legals.

No obstant això, cal complir una sèrie de requisits de forma i de fons, així com demostrar suficientment l’existència i el caràcter de l’activitat a través de proves adequades.