La instal·lació de càmeres de videovigilància en zones comunes de comunitats de propietaris ha estat objecte de debat jurídic, especialment pel que fa a la protecció del dret a la intimitat dels veïns. La recent Sentència del Tribunal Suprem 1399/2024, de 23 d’octubre, ha aportat claredat sobre aquesta qüestió, establint criteris específics per a la seva implementació.

Marc Normatiu Aplicable

La instal·lació de sistemes de videovigilància en comunitats de propietaris es regeix per diverses normatives:

Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD): Aquesta llei estableix les condicions per al tractament de dades personals, incloent-hi les imatges captades per càmeres de seguretat.
Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD): Aquest reglament proporciona el marc general per al tractament de dades personals a la Unió Europea.
Llei 5/2014, de 4 d’abril, de Seguretat Privada: Regula, entre altres aspectes, la instal·lació de sistemes de seguretat en espais privats.
Llei de Propietat Horitzontal (LPH): Concretament, l’article 17.1 estableix que per a la instal·lació de serveis o millores no imprescindibles, com les càmeres de videovigilància, és necessari l’acord favorable de les tres cinquenes parts dels propietaris que, al seu torn, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació.

Criteris Jurisprudencials

La Sentència del Tribunal Suprem 1399/2024, de 23 d’octubre, ha establert que la instal·lació de càmeres de videovigilància en zones comunes és lícita sempre que es compleixin els següents requisits:

Acord de la Comunitat de Propietaris: L’aprovació de la instal·lació ha de ser adoptada per la majoria qualificada establerta a la LPH, és a dir, les tres cinquenes parts dels propietaris que representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació.
Finalitat Legítima: La instal·lació ha de tenir com a objectiu la protecció de la seguretat dels veïns i dels seus béns, especialment en casos on s’hagin produït actes vandàlics o situacions que justifiquin la necessitat de la videovigilància.
Proporcionalitat de la Mesura: Les càmeres han de captar únicament les zones comunes, evitant la captació d’imatges de l’interior dels habitatges o d’espais privats. A més, s’han d’adoptar mesures per garantir que l’accés a les imatges estigui restringit a persones autoritzades, com ara l’administrador de la finca o el tècnic responsable.
Informació als Afectats: És obligatori informar de la presència de les càmeres mitjançant cartells visibles en els accessos a les zones videovigilades, indicant la identitat del responsable de la instal·lació i la finalitat de la captació d’imatges.
Conservació de les Imatges: Les imatges captades només es poden conservar durant un termini màxim d’un mes, excepte en casos on les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sol·licitin la seva conservació per a investigacions específiques.

Altres Sentències Relacionades

La jurisprudència ha avalat en diverses ocasions la instal·lació de càmeres de videovigilància en zones comunes, sempre que es compleixin els requisits legals i es respectin els drets fonamentals dels veïns. Per exemple, en casos on s’han produït actes vandàlics o problemes de seguretat, els tribunals han considerat proporcional la instal·lació de sistemes de videovigilància per protegir els interessos de la comunitat.

Conclusió

La instal·lació de càmeres de videovigilància en zones comunes de comunitats de propietaris és legal i legítima sempre que es compleixin els requisits establerts per la normativa vigent i es respectin els drets fonamentals dels veïns. La recent jurisprudència del Tribunal Suprem reforça aquesta possibilitat, sempre que es garanteixi la proporcionalitat de la mesura i es respecti el dret a la intimitat dels residents.

