Trucar
Menú

Asseguradores

Assegurança de vida que no paga al beneficiari: per què passa i com reclamar la indemnització a Barcelona

Assegurança de vida que no paga al beneficiari: motius de la negativa, qüestionari de salut, interessos de l'art. 20 LCS i com reclamar pas a pas.

Assegurança de vida no paga al beneficiari: parella amb assessor revisant la pòlissa a Barcelona

Quan una assegurança de vida no paga al beneficiari després de la mort de la persona assegurada, la família viu una doble injustícia: al dol s’hi suma una negativa que, moltes vegades, no té una base legal sòlida. La Llei de contracte d’assegurança (LCS) protegeix de manera clara el beneficiari i hi ha vies, extrajudicials i judicials, per reclamar el capital. En aquest article li expliquem per què les companyies rebutgen el pagament, quins drets té i què pot fer pas a pas.

El beneficiari té un dret propi

La primera idea clau és que el beneficiari designat a la pòlissa adquireix un dret propi sobre el capital assegurat (art. 88 de la LCS). Aquest dret no forma part de l’herència del prenedor i prevaleix sobre el dels hereus i els creditors, llevat dels supòsits legals de reemborsament de primes pagades en frau dels creditors. Per tant, la companyia no pot negar-se a pagar al beneficiari per qüestions hereditàries.

Si no hi ha cap beneficiari designat en el moment de la mort, ni regles per determinar-lo, el capital s’integra en el patrimoni del prenedor i el reben els seus hereus (art. 84 de la LCS). Per saber si una persona morta tenia assegurances de vida, es pot demanar el certificat del Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció.

Per què una assegurança de vida no paga al beneficiari

Els motius que al·leguen les companyies solen ser sempre els mateixos, i molts es poden combatre:

  1. Inexactitud o reticència en la declaració de salut (art. 10 de la LCS). És l’excusa més habitual: la companyia diu que l’assegurat va ocultar una malaltia.
  2. Exclusions legals i de la pòlissa. El suïcidi durant el primer any de vigència del contracte, llevat que s’hagi pactat una altra cosa (art. 93 de la LCS), o la mort causada dolosament pel mateix beneficiari, que perd el seu dret (art. 92 de la LCS). La companyia n’ha de provar els fets.
  3. Impagament de primes (art. 15 de la LCS), amb regles específiques sobre quan es manté o se suspèn la cobertura. Cal revisar quan es va deixar de pagar i què diu la pòlissa.
  4. Dubtes sobre la designació del beneficiari (arts. 84 a 88 de la LCS): testaments posteriors, designacions genèriques («els fills», «els hereus legals») o canvis de beneficiari mal comunicats.
  5. Prescripció, quan s’ha deixat passar massa temps (vegeu l’apartat de terminis).

El qüestionari de salut: un deure de resposta

La declaració de salut és el camp de batalla més habitual, i aquí la jurisprudència del Tribunal Suprem és garantista. De manera reiterada, el Suprem entén que el deure de declarar el risc és un deure de resposta: l’assegurat no ha d’endevinar què vol saber la companyia, sinó contestar amb veracitat les preguntes que se li formulen de manera clara i concreta. Ho expliquem en detall a la nostra guia sobre el deure de declaració del risc (art. 10 de la LCS).

A la pràctica, això vol dir que:

  • Si la companyia no va presentar cap qüestionari, o les preguntes eren genèriques («gaudeix de bona salut?»), difícilment podrà alliberar-se del pagament.
  • Perquè hi hagi reticència, cal que l’assegurat conegués una malaltia rellevant per a la valoració del risc i la silenciés davant una pregunta concreta.
  • Té molta importància si la malaltia no declarada té relació amb la causa de la mort, i si l’assegurat va actuar amb dol o culpa greu.
  • En l’assegurança de vida, la companyia no pot impugnar el contracte per inexactituds de la declaració un cop ha passat un any des de la seva conclusió, llevat que s’hagi pactat un termini més curt o que l’assegurat hagi actuat amb dol (art. 89 de la LCS).

La clau és analitzar el qüestionari concret, qui el va omplir i com, i la història clínica.

Com reclamar el capital de l’assegurança de vida, pas a pas

  1. Reuneixi la documentació: pòlissa i condicions, certificat de defunció, certificat del Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció, document que l’acrediti com a beneficiari i, si escau, informe mèdic de la causa de la mort.
  2. Comuniqui el sinistre per escrit a l’asseguradora i sol·liciti el pagament.
  3. Si la companyia es nega, exigeixi per escrit el motiu concret i la clàusula en què s’empara, i demani còpia del qüestionari de salut.
  4. Presenti una reclamació al servei d’atenció al client de l’asseguradora.
  5. Si el servei d’atenció al client la desestima o no respon, pot acudir al servei de reclamacions de l’autoritat supervisora d’assegurances.
  6. Via judicial civil: reclamació del capital assegurat més els interessos de demora.

Els interessos de demora de l’article 20 juguen a favor seu

L’asseguradora ha de pagar, com a mínim, l’import que reconegui dins dels quaranta dies següents a la declaració del sinistre (art. 18 de la LCS). Si incorre en mora sense causa justificada, s’apliquen els interessos de demora de l’article 20 de la LCS: durant els dos primers anys, l’interès legal del diner incrementat en un 50 %, i a partir de llavors un interès que no pot ser inferior al 20 % anual. Els tribunals els imposen d’ofici, i són un argument de pes per negociar.

Terminis

En les assegurances de persones, l’acció prescriu als cinc anys (art. 23 de la LCS), comptats des del dia en què es pot exercir. Tot i això, no esperi: com més aviat reclami, més fàcil és obtenir la documentació mèdica i més aviat comencen a comptar els interessos. Pot ampliar informació a la nostra guia sobre la prescripció de les accions en el contracte d’assegurança.

Preguntes freqüents

Quant de temps tinc per reclamar una assegurança de vida?

Cinc anys, perquè és una assegurança de persones (art. 23 de la LCS).

L’asseguradora pot negar-se a pagar per una malaltia no declarada?

Només si li van fer una pregunta clara i concreta sobre aquella malaltia i l’assegurat, coneixent-la, la va silenciar. Un qüestionari genèric o inexistent difícilment justifica la negativa.

L’asseguradora pot pagar als hereus en lloc del beneficiari?

No. El beneficiari designat té un dret propi que prevaleix sobre el dels hereus (art. 88 de la LCS).

Què passa si no hi ha beneficiari designat?

El capital passa a formar part del patrimoni del prenedor i el reben els seus hereus (art. 84 de la LCS).

Tinc dret a interessos si la companyia es retarda?

Sí, els de l’article 20 de la LCS, si la demora no té una causa justificada.

No accepti la primera negativa

Una carta de rebuig no és l’última paraula. Moltes vegades, darrere d’una asseguradora que no paga el sinistre hi ha una interpretació interessada del contracte o un qüestionari de salut defectuós. Si necessita reclamar l’assegurança de vida d’un familiar, a Luccini Advocats (Barcelona) analitzem la pòlissa i la causa de la negativa i defensem els seus drets com a beneficiari fins al cobrament, interessos inclosos. Contacti amb el despatx o truqui’ns al 932 217 766.

F. Xavier Díaz i Luccini
F. Xavier Díaz i Luccini

Advocat (ICAB 47205) i corredor d’assegurances. Especialista en reclamacions a asseguradores des de 1982.

Expliqui’ns el seu cas.

L’atendrà personalment F. Xavier Díaz i Luccini. Primera valoració del seu cas sense compromís; li respondrem en un dia feiner.

932 217 766 WhatsApp 666 762 331 info@luccini.cat C/ Marina, 22, 1r 3a · 08005 Barcelona