Al·legació del dret estranger

Introducció

En el context de la globalització, és cada vegada més comú que les situacions jurídiques presentin elements d’extranjeria que requereixen la consideració del dret estranger.

En aquest article, examinarem el tractament que es dóna a l’al·legació i als mitjans de prova del dret estranger en els tribunals espanyols, així com les normes aplicables en aquest àmbit.

Al·legació del dret estranger

Normativa aplicable

L’article 33 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i l’article 281 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) estableixen les regles per a l’al·legació del dret estranger a Espanya.

D’acord amb aquestes disposicions, les parts poden al·legar i provar el dret estranger aplicable a una situació jurídica determinada.

Principi de iura novit curia

El principi de iura novit curia estableix que els tribunals tenen coneixement del dret i, per tant, no és necessari que les parts al·leguin el dret nacional aplicable.

No obstant això, aquest principi no és aplicable al dret estranger, el qual ha de ser al·legat i provat per les parts interessades.

Mitjans de prova del dret estranger

Obligació de les parts

D’acord amb l’article 281.2 de la LEC, les parts tenen l’obligació de proposar els mitjans de prova que considerin necessaris per acreditar el contingut i la vigència del dret estranger al·legat.

Aquesta obligació implica que, en cas de no aportar els mitjans de prova adequats, el dret estranger no serà aplicat pel tribunal.

Formes de prova

Els mitjans de prova del dret estranger poden ser diversos, incloent-hi:

1. Certificats o informes: Les parts poden aportar certificats o informes emesos per autoritats competents del país corresponent, que acreditin el contingut i la vigència del dret estranger al·legat.
2. Dictàmens d’experts: Les parts poden sol·licitar un dictamen pericial a un expert en dret estranger per acreditar el contingut i la vigència del dret aplicable.
3. Jurisprudència: També és possible aportar jurisprudència del país del dret estranger al·legat, que serveixi com a font interpretativa d’aquest dret.
4. Tractats i convencions internacionals: Les parts poden al·legar i provar tractats i convencions internacionals en els quals Espanya sigui part, com a mitjà de prova del dret estranger.

Auxili judicial internacional

L’auxili judicial internacional és un mecanisme de cooperació entre les autoritats judicials de diferents països per facilitar la realització d’actes processals, la pràctica de proves, l’execució de resolucions judicials i altres qüestions relacionades amb procediments judicials.

A continuació, s’examinen algunes característiques i instruments clau de l’auxili judicial internacional en el context espanyol.

Objectius de l’auxili judicial internacional

L’auxili judicial internacional té diversos objectius, incloent-hi:

1. Facilitar la col·laboració entre les autoritats judicials dels diferents països en la resolució de casos que impliquin elements d’extranjeria.
2. Assegurar l’eficàcia de les resolucions judicials en casos amb connexions internacionals.
3. Garantir el respecte als drets i garanties processals de les parts en procediments que involucren diferents jurisdiccions.
4. Promoure l’harmonització i la coordinació de les normes i pràctiques processals en l’àmbit internacional.

Instruments de l’auxili judicial internacional

L’auxili judicial internacional es regeix per diversos instruments, incloent-hi:

1. Tractats i convencions internacionals: Existeixen nombrosos tractats i convencions internacionals que regulen l’auxili judicial internacional, com ara la Convenció de La Haia sobre l’Obtenció de Proves a l’Estranger en Matèria Civil o Mercantil, la Convenció de Brussel·les sobre la Competència Judicial, el Reconèixement i l’Execució de Resolucions Judicials en Matèria Civil i Mercantil o els instruments de cooperació judicial en l’espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea.
2. Lleis nacionals: Les lleis nacionals també contenen disposicions relatives a l’auxili judicial internacional. En el cas d’Espanya, la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) contenen normes sobre l’auxili judicial internacional, establint les bases per a la col·laboració amb les autoritats judicials estrangeres.
3. Acords bilaterals: Espanya ha signat diversos acords bilaterals amb altres països en matèria d’auxili judicial internacional, que regulen les relacions específiques entre Espanya i aquests països en aquest àmbit.

Procediment de l’auxili judicial internacional

El procediment per sol·licitar l’auxili judicial internacional varia en funció de l’instrument aplicable i de les normes dels països implicats. No obstant això, en general, es segueixen els passos següents:

1. Identificació de l’instrument aplicable: En primer lloc, és important identificar quin instrument regeix l’auxili judicial internacional entre Espanya i l’altre país implicat. Això pot ser una convenció internacional, un acord bilateral o, en absència d’aquests, les lleis nacionals de cada país.
2. Presentació de la sol·licitud: La sol·licitud d’auxili judicial internacional normalment ha de ser presentada per l’autoritat judicial que requereix l’assistència (autoritat requirent) davant de l’autoritat central designada per l’altre país (autoritat requerida) o, en alguns casos, directament entre les autoritats judicials competents. La sol·licitud ha de contenir la informació necessària per identificar el procediment judicial, les parts, l’objecte de l’assistència i els actes processals o mesures sol·licitades.
3. Examen de la sol·licitud: L’autoritat requerida examinarà la sol·licitud per determinar si compleix amb els requisits formals i substancials establerts per l’instrument aplicable i les lleis nacionals. Si la sol·licitud és incompleta o presenta errors, l’autoritat requerida pot sol·licitar informació addicional o correccions.
4. Execució de la sol·licitud: Si la sol·licitud és admissible, l’autoritat requerida procedirà a executar els actes processals o mesures sol·licitades, d’acord amb les seves lleis nacionals i les disposicions de l’instrument aplicable. Això pot incloure la realització de diligències, la pràctica de proves, la notificació de documents, la tramitació de recursos o l’execució de resolucions judicials.
5. Comunicació dels resultats: Un cop executada la sol·licitud, l’autoritat requerida comunicarà els resultats a l’autoritat requirent, juntament amb qualsevol document, prova o informació obtinguda durant el procediment.
6. Recurs o impugnacions: En alguns casos, les parts o les autoritats judicials poden presentar recursos o impugnacions contra les decisions o actuacions realitzades en el marc de l’auxili judicial internacional, d’acord amb les disposicions de l’instrument aplicable i les lleis nacionals.

És important destacar que el procediment de l’auxili judicial internacional pot presentar diferències depenent de l’àrea del dret (civil, penal, mercantil, etc.) i dels països implicats.

Per tant, és recomanable consultar les disposicions específiques de l’instrument aplicable i les lleis nacionals per conèixer les particularitats del procediment en cada cas.